dilluns, 20 de juny del 2016

BARRANCS LLECH I TAURINYA.

Inaugurem la primera sortida del calendari d'activitats del club en bona nota.

Aquest cap de setmana tenim la primera sortida del calendari, el lloc elegit França a la zona del Canigó, aquest cop volem fer el dissabte el barranc del Taurinya i el diumenge el barranc del Llech.

El temps ha fet que fem un petit canvi al final, com el temps diu que plourà decidim fer el Llech el dissabte, aquest és més ràpid de baixar si la cosa es torna lletja.





El dissabte ens llevem d'hora doncs el Llech és força freqüentat, la nostra sorpresa és no trobar a ningú ni davant ni darrere, estem de sort, el barranc va perfecte entre el verd i el vermell de la balisa de la rentadora.

Aquest cop nosaltres som 8, els salts i tobogans van molt bé d'aigua això fa que agilitem el descens, el dia és mantén sense pluja i anem més relaxats en sortir el sol.

Informació: la balisa de nivell d'aigua de l'entrada del barranc ha desaparegut.





El diumenge anem al Taurinya, aquest té una aproximació un pèl complexa i un retorn força embolicat.

Nosaltres optem per la via ràpida, combinació de vehicles, aquest cop som 13, s'uneixen més companys, el dia és força fresc i l'aigua de desgel estava molt freda, el barranc no és tan bo com esperava, però té moments divertits i cascades força bones, la ultima de 42 metres és divertida amb el canvi d'instal•lació.

Aquest barranc perd encant per les parts mortes entre ràpels, tot i això amb aigua guanya nota, el retorn és força perdedor encara que nosaltres en estar atents no hem tingut massa embolicades.



LA MILLOR FOTO DE LA SORTIDA, EL GRUP.







dimarts, 14 de juny del 2016

BARRANC DEL PAS DE L'ESCALELL.

El barranc del Pas de l'Escalell és un dels millors descensos propers a Barcelona, és un barranc molt engorjat i amb un caràcter esportiu que requereix una bona tècnica de ràpel.

Nosaltres aquest cop som 8 un grup força important, tot i això anem força ràpids, el barranc es troba fruïx d'aigua però aquesta època és normal, tenim grups davant i darrere però en cap moment hem arribat a parar.

Avui hem gaudit força tant del barranc com de la companyia, al final un petit pícnic que alguns (Piotr i Magda) hem vist que van molt preparats portaven cafè i coc (boníssim) fet de casa, gràcies per deixar-nos tastar-lo i amb ganes del pròxim barranc.






dissabte, 11 de juny del 2016

TORRENT DE LA CORBA

Per apagar una mica la calor, aquest dimecres la Mercè i jo fem una escapadeta cap al Ripollès per fer el Torrent de la Corba que està situat a Bruguera, una petita població molt propera a Ribes de Freser. Aquest torrent pertany a la Conca de Núria i està molt ben equipat. Nosaltres portem una corda de 60 metres i una de 30 metres d'emergència.

Per arribar al barranc anirem fins a Ribes de Freser i agafarem una carretera que surt del mig del poble que va cap a Bruguera i en uns 5,5 Km ens deixa a l'entrada del poble. Just aquí agafarem una pista a la dreta direcció Taga-Ogassa i en un parell de quilòmetres arribarem al punt on deixarem el cotxe. Un cop equipats en cinc minuts estem a l'inici del barranc.




El torrent consta de 4 trams, però com només anem amb un cotxe, decidim fer els tres primers trams. El primer tram són 3 ràpels de 10, 17 i 13 metres, aquest últim de 13 metres té un forat entre una pedra encastada per on passa l'aigua i que el fa força interessant. En el segon tram, tenim 3 ràpels de 14, 13 i 8 metres, després d'aquest tram sortirem per l'esquerra i haurem de caminar uns 100 metres. El tercer tram, és el més espectacular de tots, tenim 5 ràpels pràcticament seguits, de 28, 24, 25, 13 i 12 metres. El primer i segon ràpel són molt bonics, el primer el passem per sota un pont de roca natural i arribem a una espècie de replà encaixat on hem de fer el segon ràpel. Sens dubte és la part més espectacular i divertida de tot el barranc.



 Un cop acabat el tercer tram trobem un cartell que ens indica la sortida a la dreta. La sortida es fa per una canal equipada amb cables d'acer que amb la pedra mullada i el pes que portem, es fa bastant complicada. En una hora i quart aproximadament arribem al cotxe.

                                                                        MES FOTOS




dimecres, 8 de juny del 2016

SALT DEL BOTER

Aquest diumenge, uns quants mitjos valents (Piotr, Andi i algú mes), vam decidir anar a fer el Salt del Boter, un salt de 240 metres situat a la Serra de l'Aubenç, al municipi de Peramola, a tocar del pantà d'Oliana (Alt Urgell). És la cascada més alta de Catalunya, amb una gran vertical de 222 metres quasi tota han volat. La cascada està equipada per baixar-la amb quatre ràpels. (24, 24, 98 i 100 metres.)


Un cop preparat tot el material, fem l'aproximació cap a la capçalera del salt. Pugem pel camí equipat Joan Nubiola, que era el camí que es feia servir de retorn de la ferrada Regina i que actualment està tancada. El camí està senyalitzat amb marques vermelles i fites que ja comencen a costar de veure i va ascendint pel bosc fins a arribar primer al punt on acaba el Salt i on es veu de ben a prop tot el que s'ha de baixar. Continuem vorejant la paret per sota i més endavant l'anem pujant per les canals equipades fins a arribar a dalt de la cinglera, just en el punt on acabava la via ferrada. A partir d'aquí el camí fins al salt és una mica perdedor, però bosc a través i sense allunyar-se gaire del barranc, en poca estona trobarem una barraca de pedra just on comença a baixar el torrent. Un cop superats un parell de ressalts de poca dificultat ja ens trobem amb el primer passamà que ens conduirà al primer ràpel de 24 metres, el qual ens deixa a una gran repisa des d'on ja es comença a veure l'alçada real del Salt del Boter.


 En aquesta repisa ens trobarem un altre passamà de cadenes que ens apropa a la instal•lació del segon ràpel de 24 metres i que ens deixarà penjats a la paret, sense repisa pels peus i amb quasi 200 metres volats per sota nostre. Ara ja ens trobem de ple a la vertical, i continuem amb el tercer ràpel de 98 metres volats que per fer-lo més interessant, té un pèndol final d'uns 3 metres que hem de fer per arribar al passamà situat en una petita repisa on no caben més de quatre persones. Seguint-lo arribarem a l'última instal•lació, la del ràpel de 100 metres, quasi tots també han volat.
L'equipació dels ràpels i passamans està en perfecte estat.


 Un cop acabada aquesta gran dosis d'adrenalina, només hem de tornar pel mateix camí de retorn de la ferrada que hem fet servir per pujar i que en mitja hora ens portarà fins al cotxe.




dilluns, 6 de juny del 2016

CANAL DE LA SELLETA DEL PINELL.

Aquest diumenge, deixem l'espele per fer un barranc, o més aviat una canal la de la Selleta del Pinell.

Aquest cop, hem d'estar d'hora a casa, per això decidim fer aquesta canal, som quatre: Edu, Moises, Josep i Marcos.

La canal es troba, força ven equipada pel company Jordi (skpat), tot i això sempre diem que al penúltim ràpel el dels blocs encastats hem de ficar una instal•lació al mig, algun cop es queda la corda pillada i sempre toca remuntar estrenyent el cul, aquesta vegada hem tingut sort i no ha calgut fer res.

Per aquella zona tenim una canal que vam obrir i falta de topografia serà qüestió de buscar el dia.