Aquest diumenge decidim que farem un barranquet, com aquest cop som bastants decidim fer alguna cosa curteta, el barranc de la Cova dels Adells.
Aquest cop som: Víctor, Ivan, Josep Arla, Edu, Marc, Josep Ferreres i Marcos, el dia acompanya i la pujada es fa ràpida, esmorzem a l’entrada del barranc, i després decidim re equipar els tres primers ràpels doncs estan en un sol punt d’ancoratge, fiquem plaques amb anelles inox i parabolts del 10, els següents ràpels estan amb doble ancoratge per això decidim no tocar-los, el barranc tampoc és una passada, és dels anomenats de col•lecció.
Aquest diumenge en Piotr, la Magda, la Mercè i l’Isma hem decidit anar a Mont-Ral per visitar un parell de coves, la cova de Mont-ral i la cova Codó.
El punt d’inici de la ruta és la plaça de l’ajuntament de Mont-Ral. Comencem a caminar en direcció Oest i agafem el camí de la Foradada, passarem pel serrat de l’Avenc fins a arribar a un coll on ja veiem la Foradada i resseguint la cinglera, passarem per sota del pont de roca. Llavors continuem per la cinglera i uns 250 metres després de creuar un segon pont de roca, ens enfilarem cap a la dreta per trobar la boca superior de la cova de Mont-Ral.
La cova de Mont-Ral és una cavitat amb una boca a cada extrem. S’entra per la boca superior que està equipada amb una cadena per poder accedir amb més facilitat, i després de 158 metres de recorregut i -22 metres de desnivell, se surt per la boca inferior amb un ràpel d’uns 8 metres. Just al mig del recorregut, ens trobarem un pas força estret que ens fa sortir de cap a un bonic pou d’uns 10 metres. Els dos pous estan ben equipats i s’han d’instal•lar amb doble corda per poder recuperar-la. Tot el recorregut de la cova, està ben decorat amb varietat de formacions que fan que sigui una travessa ben entretinguda. Just després de sortir per la boca inferior de la cova de Mont-Ral, ens trobem amb l’entrada de la cova del Codó.
La cova del Codó és una cova amb 140 metres de recorregut i -27 metres de desnivell. S’hi accedeix per una boca de grans dimensions que hi ha a la cinglera i a poc a poc es va fent més estreta fins a trobar un vell passamà que ens ajuda esquivar uns petits pous, fins arribar a la instal•lació que hi ha per baixar el primer pou de 14 metres. Aquest pou està fraccionat en dues parts i l’últim tram és totalment volat. Arribem a una sala més gran on trobarem una galeria d’uns 12 metres que arriba al segon pou de -6 metres, al fons del qual i una mica elevada, trobarem una estreta gatera que ens portarà a la sala més bonica de la cova. Aquesta gatera ens deixa en una rapissa que està a uns 3 metres del terra, i es pot baixar amb l’ajuda d’una corda fixa que hi ha instal•lada. Aquesta sala és allargada i està decorada amb un parell de columnes molt estretes, quantitat de gourgs amb aigua i diferents formacions. Just davant de l’entrada d’aquesta bonica sala, es troba una llarga i estreta gatera d’uns 20 metres que ens portarà fins l’ultima sala on hi ha un altre pou d’uns 8 metres que ens situa en el punt de màxima fondària de la cova.
Aquest diumenge decidim visitar l'Algars 2 un dels forats menys coneguts del Port, primer perquè fou descobert farà uns 6 anys i després per l’accés que es força difícil de localitzar.
Aquest es troba uns 300 metres de distància més o menys del Forat del riu Algars, una de les surgències més importants del Port.
L’Algars 2 té un recorregut de 285 metres i quasi tot el seu recorregut és amb els genolls a terra o completament estirat.
Aquest cop som 4: Víctor, Josep, Edu i Xusa la intenció és fer una visita rapida, però com tots sabem quan portem les càmeres de fotos i la GoPro és difícil anar de pressa.
L'ultim cop que baix entrar recordava les gateres un pèl més estretes, també hem vist que dins de la cavitat ha circulat força aigua inclús pareix que va sortir per l’entrada, la fauna, els típics grills segueixen estant a milers.
Aquest dissabte, aprofitant que fa un dia d’estiu amb 23 graus, la Mercè i l’Isma han anat a fer una de les vies ferrades més transitades a qualsevol època de l’any, la via ferrada de la Cala del Molí a Sant Feliu de Guíxols. Està situada en plena Costa Brava i és la única ferrada de tot Europa que dóna al mar. Entre ferros i gavines, i amb el mar sonant de fons, fan que sigui una ferrada única.
Es tracta d’una Via que consta de dos trams. El primer tram transcorre entre illetes que es van comunicant per ponts de cable. El segon tram transcorre lateralment per les parets dels penya-segats i hi ha algun desplom que fa que sigui una mica més difícil que el primer tram.
Aquest any, volem celebrar el nostre petit carnaval a dins d’un barranc, el barranc elegit és el de Cantavella o Gronses.
La temàtica de les disfresses serà la pel•lícula Braveheart, La pel•lícula retrata la figura històrica de William Wallace, guerrer, patriota escocès i heroi medieval.
L'any 1280, Eduard I d'Anglaterra, anomenat "Longshanks" (Camesllargues), ha ocupat una bona part del Regne d'Escòcia, i la seva opressió porta a la mort al pare de William Wallace i al seu germà. Anys després, mentre Wallace ha estat criat a l'estranger pel seu oncle, els escocesos continuen vivint sota les lleis cruels de Longshanks. Wallace torna amb la intenció de viure com a pagès i evitar problemes.Wallace revifa un afer amb la seva amiga de la infantesa Murron, i es casen en secret per evitar el decret de primae noctis que el rei ha promulgat. Però després que Wallace ataqui un grup de soldats anglesos que intenten violar-la, el Xèrif del poble li talla públicament el coll a Murron abans que Wallace la pugui salvar. Un Wallace enfurismat, amb l'ajuda dels seus vilatans amics, mata la guarnició anglesa. Llavors talla el coll del xèrif amb la mateixa daga que ha matat Murron. Sabent que el senyor anglès local es venjarà, Wallace i els seus homes s'introdueixen al seu castell vestit amb uniformes anglesos i el cremen. Seguint les proeses de Wallace, els plebeus d'Escòcia s'aixequen en rebel•lió contra Anglaterra.
Com diu la llegenda, centenars d'escocesos dels clans s'apunten a la milícia de Wallace. Wallace porta el seu exèrcit a través d'una sèrie de batalles reeixides contra l'anglès, incloent-hi la batalla del pont de Stirling i saquejant la ciutat de York (Anglaterra). Tanmateix, és traït per la noblesa escocesa i derrotat a la Batalla de Falkirk. S'amaga, lluitant contra les forces angleses en una guerra de guerrilles, i personalment assassina els dos nobles escocesos que el van trair a Falkirk.
Avui diumenge, la Mercè i jo hem anat a fer un dels clàssics del Garraf, l’avenc Emili Sabaté. Es tracta d’un conegut i bonic avenc de 39 metres de fondària i 134 metres de recorregut.
La boca d’entrada està equipada amb químics i és molt còmode d’instal•lar assegut a terra.
Primer es baixen uns 22 metres fraccionats en dues parts fins a la base de la sala principal. Hi ha suficient amb una corda de 30 metres. El descens és vertical, sent el primer tram paral•lel a la paret i el segon volat. La sala principal és de forma campanoide, té uns 12x15 metres de diàmetre i encara conserva algunes espectaculars formacions. A la part inferior trobem l'estreta entrada que ens obliga a passar inclinats donant pas a una petita sala. En aquesta trobem instal•lada una corda fixa que dóna accés als següents petits pous. Al següent pou de 6 metres es descendeix per un curt túnel llis i relliscós que desemboca verticalment en una petita galeria que ens obliga a baixar amb l’ajuda de les cordes fixes i fent oposició fins a tocar el terra. Un altre petit túnel ens condueix a una petita sala on trobem el famós "tap de xampany". És una gatera amb rampa que té un forat d’uns 30 centímetres de diàmetre i que desemboca en un pou de 8 metres que es pot baixar amb l’ajuda de les cordes fixes i fent oposició. Aquest pou desemboca en uns curts túnels que porten a una sala d’uns 10x15 metres i de 3-4 metres d’alçada on es poden apreciar diferents formacions i explorar una mica entre les columnes. Aquí finalitza l'avenc.
L’estat de les cordes fixes és correcte, però val la pena portar un altre corda per si s’ha d’instal•lar aquesta baixada.
CRONICA ISMA.
Aquest dissabte vam quedar uns quants per anar a fer l’avenc dels Topògrafs a l’Ordal, municipi d’Olesa de Bonesvalls. A les 9 ens vam trobar el Piotr, la Laia, la Mercè i Isma a l’entrada de la urbanització els Lledoners per anar fins al lloc on aparquem els cotxes i preparem el material.
Seguim el sender que toca el mur de l'última casa de la urbanització i de seguida trobem un camí més ample de baixada que ens porta fins al Fondo de l'Arcada i el seguim fins a passar el Pont de l'Arcada. Una mica més endavant trobem un camí més ample, i a un centenar de metres remuntem un corriol a la dreta que ens porta a l'avenc dels Topògrafs.
Es tracta d’un avenc amb un desnivell de -45 metres i un recorregut de 131 metres que s’hi accedeix per una petita boca amb un pou d’uns 8 metres equipada amb xapes i parabolts. A l’inici del pou hi ha un estret pas de 30x70 centímetres de diàmetre que ens situa al sostre de la galeria d’entrada (corda 10mts). Per precaució, deixem instal•lada una politja amb un altre corda de 20 mts. per si ens fa falta, i que alguns van agrair en sortir pel forat. Amb el descensor penjat de la baga d’ancoratge, anem entrant d’un a un per la força de la gravetat i un cop a la base del pou notem una important manca d’oxigen que es complica més per un incendi a la bateria del frontal de la Mercè, que un cop apagat, deixa tota la sala plena de fum i ens fa dubtar si sortir o continuar, però per sort l’aire es va netejant i decidim continuar.
A la base del pou hi ha una petita sala amb dues columnes i un estret accés al pou principal (sense gaire interès), que en ens situa a -45 metres, el punt de màxima fondària de l’avenc. Just al costat hi ha la sala principal de la cavitat. Aquesta és de mitjanes dimensions, molt maca i amb moltíssimes formacions. Al fons de la sala trobem una gran concentració de formacions, on remuntant entremig d'elles, trobem el pas que ens situa a la capçalera d'un altre pou. Aqui amb una corda de 40mts, tres spits i alguns naturals, muntarem un divertit passamà fins a una finestra que queda penjada a l’altre costat. Superat aquest pas, arribem a una bonica saleta amb un petit pou i una divertida galeria que ens porta fins al final.
Aquest diumenge quedem per parlar d’alguns projectes que tenim al club, Madeira i Mallorca les illes que volem visitar.
Com aquest any tot és massa precipitat deixarem el de Madeira per l’any 2017 i el de Mallorca a l’espera del temps, haver-hi si plou.
Després d’esmorzar i lligar projectes decidim anar a desobstruir un forat al coll de Som, aquest el va trobar Joan i encara no sabem que buscava aquella zona, doncs per allí no passa ni deu jejeje.
El forat es fa molt estret i és impossible fer cap mena de desobstrucció, llastima perquè bufava, així que en acabar d'hora decidim canviar de zona i pujarem a la mola, on fa poc vam localitzar una escletxa, el forat és menut però amb una mica de molsa la desobstrucció ha estat ràpida amb poca estona hem fet força mal, però la sort tampoc ens ha acompanyat.
MES FOTOS
