AVENC EMILI SABATÉ

Avui diumenge, la Mercè i jo hem anat a fer un dels clàssics del Garraf, l’avenc Emili Sabaté. Es tracta d’un conegut i bonic avenc de 39 metres de fondària i 134 metres de recorregut.
La boca d’entrada està equipada amb químics i és molt còmode d’instal•lar assegut a terra.  

 
 Primer es baixen uns 22 metres fraccionats en dues parts fins a la base de la sala principal. Hi ha suficient amb una corda de 30 metres. El descens és vertical, sent el primer tram paral•lel a la paret i el segon volat. La sala principal és de forma campanoide, té uns 12x15 metres de diàmetre i encara conserva algunes espectaculars formacions. A la part inferior trobem l'estreta entrada que ens obliga a passar inclinats donant pas a una petita sala. En aquesta trobem instal•lada una corda fixa que dóna accés als següents petits pous. Al següent pou de 6 metres es descendeix per un curt túnel llis i relliscós que desemboca verticalment en una petita galeria que ens obliga a baixar amb l’ajuda de les cordes fixes i fent oposició fins a tocar el terra. Un altre petit túnel ens condueix a una petita sala on trobem el famós "tap de xampany". És una gatera amb rampa que té un forat d’uns 30 centímetres de diàmetre i que desemboca en un pou de 8 metres que es pot baixar amb l’ajuda de les cordes fixes i fent oposició. Aquest pou desemboca en uns curts túnels que porten a una sala d’uns 10x15 metres i de 3-4 metres d’alçada  on es poden apreciar diferents formacions i explorar una mica entre les columnes. Aquí finalitza l'avenc. 

L’estat de les cordes fixes és correcte, però val la pena portar un altre corda per si s’ha d’instal•lar aquesta baixada.

CRONICA ISMA.

 

MES FOTOS