diumenge, 18 de juny de 2017

DINÀMICS A MADEIRA, MEETING 2017.

Després de mesos i mesos d'espera, per fi arriba el dia!! Cinc membres del club Dinàmic (Marc, Moisès, Joan, Josep i Edu) marxem cap a Madeira. Una llàstima que al final, Marcos no hagués pogut vindré també. T'agraïm moltíssim la teva part de feina en organitzar el viatge i l'ajuda que ens has aportat des de la distància. A la pròxima sí que sí.

Res més aterrar a Funchal (capital de l'illa) i recórrer uns quilòmetres amb el cotxe, ja s'intuïa que els barrancs serien paradisíacs, es veien cascades molt altes i aigua corrent per tot arreu a més del color verd imponent de l'illa.

El primer dia no vam tenir més temps que per a comprar menjar i anar a la "super casa" que Moisès ens va trobar (menjador immens, cuina en barbacoa i un mes que generós jardí) per organitzar nos i mirar els barrancs que faríem.




RIBEIRA DO FUNDA.

El primer barranc que farem. Còmoda aproximació, barranc curt però interessant i ràpid retorn, ideal per començar. 
Després d'un petit ràpel de 8 metres, arribem al ràpel llarg de 55 metres amb la seva impressionant cascada, al començament del barranc.
Després de cinc ràpels més i un petit salt arribem a l'últim ràpel de 22 metres amb un balcó amb vistes al mar... de postal.

FOTOS RIBEIRA DO FUNDA

El segon dia optem per RIBEIRA DO PASSO INFERIOR.

Amb una aproximació còmoda, la qual ens porta per primera vegada, per una de les famoses "levadas", les culpables d'endur-se una bona part de l'aigua dels barrancs, segurament, quasi impracticables sense elles.


Aquest no comença tan fort com el Ribeira Funda, encara que també té un ràpel de 55 metres, el qual el trobem després de sis ràpels i un passamà en punts intermedis.

En aquest barranc, el color verd de la vegetació es fa notar molt més que en l'anterior, no pararies de fer fotos. L'aproximació prou còmoda també. 

En acabar el barranc, haver dinat i descansat una mica, sortim a registrar-nos al Meeting Canyoning Madeira, a Seixal, conèixer una mica la gent i apuntar-nos als barrancs, ja que porten un petit control i si necessitem aproximació, ens porten a la capçalera, que és de molt agrair.

FOTOS RIBEIRA DO PASSO INFERIOR.

Tercer dia, avui SEIXAL INFERIOR.

Aquesta vegada no "xalarem" tant amb l'aproximació...1,5 hores i per pujar a la levada do Seixal hem de passar per 1158 esglaons fets amb troncs... contats per un company del meeting.
Però va valer la pena, les cascades, el verd de la molsa, vegetació per tot arreu, i amb racons únics com la cascada del ràpel de 40 metres seguit per la cascada del de 23 metres.

FOTOS RIBEIRA DO SEIXAL INFERIOR.

El quart dia decidim anar més de "tranqui" i busquem un barranc curt, EL PEDRA BLANCA.

Tot i que és curt en general, té un ràpel de 55 metres un de 25 metres i un de 27 metres, a més d'uns quants de més petits, i també com el Ribeira Funda, té un balcó amb vistes al mar.

Bonic però se'ns va fer curt.

FOTOS RIBEIRA DO PEDRA BLANCA.

Cinquè dia, tornem a l'acció, i decidim tornar a pujar els 1158 esglaons per tornar a la levada do Seixal i buscar EL RIBEIRA DO HORTELA INFERIOR.

Si per al Seixal valia la pena, per aquest encara més. A més de tenir dos ràpels de 55 metres amb les seves imponents cascades, cada cascada, encara que fos petita, tenia el seu raconet màgic, un luxe per a la vista i tots els sentits en general.

FOTOS RIBEIRA DO HORTELA INFERIOR.

Sisè i últim dia, això s'acaba... L'últim dia decidim fer EL PAÚL DO INFERNO.

L'únic barranc dels que fem, que podem aprofitar l'aproximació de l'organització, els qui ens porten amb un tot terreny pista amunt, fins a la levada do Norte.
Després d'estar cansats de passar per túnels eterns, carregats i mig ajupits, arribem a la capçalera.
Comparat amb el Seixal i l'Hortelã aquest no ens deixa tan bon gust de boca... Hi ha molta malesa i com els barrancs rellisquen, es fa una mica pesat. Però segur que si el fem el primer dia, ens hagués encantat, que lleig no ho era i tenia el seu encant.

FOTOS RIBEIRA DO PAÚL DO INFERNO.
Entre barranc i barranc, a part de les barbacoes que ens preparàvem, vam aprofitar per anar a veure les coves de Saõ Vicente, antics conductes de lava adaptats per als visitants, el mirador de cabo Girão, un dels penya-segats més alts d'Europa de 580 metres. I el pico Aireiro, el tercer pic més alt de Madeira de 1818 metres, on hi ha instal·lat un radar aeri de l'exèrcit.


I bé... L'endemà, maletes plenes de records i cap a casa a explicar l'experiència.



Felicitar a l'organització del meeting per l'esdeveniment i l'estat de les instal·lacions als barrancs, repetirem segur.





 


dimecres, 24 de maig de 2017

BARRANCS, SORTIDES.

Com últimament tenim el blog una mica abandonat, per culpa de la feina, ús faré una petita explicació de les últimes tasques i de les últimes sortides.

Primer explicar que estem millorant els ancoratges del barranc del Racó d'en Marc, aquesta tasca durarà una mica doncs anem fent a poc a poc i quan podem, de moment hem ficat químics als primers ràpels i hem assegurat la tirolina per la part de dalt amb dos tensors químics en cadena inox, també hem muntat un passamà a la bassa de la tirolina en multimontis que després els substituirem per tensors químics.



El dia 20 de Juny, vam fer una sortida barranquera a la zona de Dos Aguas, Valencià on vam poder gaudir dels dos millors barrancs d'aquella zona, el barranc Otonel i el barranc Nacimiento, la sortida va ser una mica d'entrenament per al grup que anirem a Madeira.



Aquest diumenge volem agilitar el descens i retocar alguns temes de comunicació i moviments de corda en una bona vertical, amb ràpels força seguits.

Decidim fer la Canal de Skpat, és curteta i així ens dóna temps de poder esmorzar i parlar del material que portarem a la" Illa".

Aquest cop es pot dir que ens ha costat més pujar que fer la canal, el grup ha encadenat els ràpels força ràpid i amb poca estona estaven fent un bany al riu dels estrets.



dimecres, 26 d’abril de 2017

SORTIDA CALENDARI AL PEDRAFORCA

Aquest cap de setmana teníem programada la sortida Dinàmic al Pedraforca.

El Pedraforca és una emblemàtica muntanya de Catalunya, situada entre els termes municipals de Saldes i Gósol, al Berguedà. Té una forma molt peculiar, formada per dues carenes paral·leles (els pollegons) unides per un coll (l'Enforcadura). El Pollegó Superior té una altitud de 2.506,4 metres (amb un cim secundari, el Calderer de 2.496,7 metres) i el Pollegó Inferior de 2444,8 m. L'Enforcadura se situa a 2.356,2 m i té una tartera a cada banda. La singularitat de la seva forma, junt amb el fet que el massís no forma part d'una serralada pròpiament dita han convertit la muntanya en una de les més famoses del territori català. El massís de Pedraforca està declarat paratge natural d'interès nacional, i l'entorn forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró.


El dissabte, nosaltres volíem fer una ruta circular, però el guarda del refugi Lluís Estassen ens va aconsellar pujar per la tartera, perquè per a la canal del Verdet encara es mantenia força gel, així que li fem cas i pugem per la tartera fins a l'Enforcadura i d'allí al cim.

És una ruta força bonica però també dureta es pugen uns 900 metres de desnivell, per tornar l'any vinent.



El Diumenge aprofitem que estem per la zona per fer un barranc, triem el Bc. del Forat negre.

Quan estem a punt d'entrar veiem un noi corrent de cara a nosaltres i ens comunica que per fer el barranc l'Ajuntament fa pagar 6 euros els no federats i 4 euros els federats, com diu Ivan un robo per tota la cara, però bé com no tornarem a fer-lo paguem i ja està.

És un barranc força facilet i l'únic destacable el forat negre que és com fer un petit avenc res més.



dimarts, 18 d’abril de 2017

PENITÈNCIA AL BARRANC DE LA BONYIGA

Aquest divendres, decidim, anar a fer penitència al barranc de la Bonyiga (Beseit).

Comento el de la penitència perquè els senyors dels tiquets del Parrisal han muntat una cua de vehicles monumental, nosaltres hem estat 1 hora a la cua, i el més fort és que ni anàvem direcció el Parrisal.

Bé esperem que l'Ajuntament es doni conte que es pot cobrar igual però als pàrquings, així no creem aquests embussos.

Aquest cop som 7, el barranc es força curt i el més bonic el pont natural i el ràpel de 45 volat, cal dir que el re-equipament de Jordi molt bé, les instal·lacions en tensors químics estan de primera, i el ràpel de 45 amb el antiroce de Pinyolet va la mar de bé i es manté en bon estat.